Medicina tradicional africana

La medicina tradicional africana és una disciplina que implica la fitoteràpia indígena i l'espiritualitat africana. Típicament implica els endevins, les llevadores i els herbaires. Els practicants de la medicina tradicional africana al·leguen que poden guarir diverses condicions com són el càncer, els trastorns psiquiàtrics, la pressió arterial alta, el còlera, la majoria de les malalties venèries, l'epilèpsia, asma, èczema, febre, ansietat, depressió, la hiperplàsia benigna de pròstata, les infeccions del tracte urinari, la gota, i la curació de ferides i cremades, i fins i tot l'Ebola.^[1][2]

El diagnòstic es realitza a través de mitjans espirituals i es prescriu un tractament, que en general consisteix en un remei d'herbes. Es considera que aquest no té no la capacitat de curació, sinó també un significat simbòlic i espiritual. La medicina tradicional africana, amb la seva creença que la malaltia no es deriva de les casualitats, sinó a través del desequilibri espiritual o social, difereix molt de la medicina occidental la qual es basa en la tècnica i l'analítica. Al segle xxi, els productes farmacèutics moderns i els procediments mèdics segueixen sent inaccessibles per a gran nombre de persones d'Àfrica per mor del cost relativament alt i la concentració de centres de salut als centres urbans.

Abans de l'establiment de la medicina cosmopolita, la medicina tradicional era el sistema mèdic dominant per a milions de persones a l'Àfrica, però l'arribada dels europeus va ser un punt d'inflexió notable en la història d'aquesta antiga tradició i cultura. Hi ha una manca de la documentació detallada dels coneixements tradicionals, que generalment es transfereixen oralment.